El grup musical LuLaLum oferirà un concert dins del 3r Cicle de Cinema Solidari

Una altra de les novetats del 2021 és que tindrem un concert amb un grup cambrilenc de música a cappella LULALUM. Serà després de la projecció dels Curtmetratges , el dia 20 de maig.

El Grup està format per:

  • Lucía Alquezar,
  • Laura Relea
  • Luisa Villarroya y
  • Mom Mariné.


El grup tal com avui es conforma existeix des d’octubre de 2020.
Totes les persones vivim a Tarragona província, Alt Camp, Baix Camp i Conca de Barberà.
Treballem un repertori molt variat, però bastant vinculat a les músiques folklòriques de tot món. Des de Grècia, Bulgària, Cuba, Mèxic, etc .. No per això deixem d’interpretar temes d’altres tendències. I també presentem algun tema propi.
En el grup hi ha 2 guitarres, 1 charango, 1 flauta travessera i 1 violoncel, però les 4 persones utilitzem la veu, que en definitiva és el que més ens atrau.
En aquest concert del dia 20 de maig hem optat per presentar-los a Cambrils cantant a capella. Només en 2 temes ens acompanyarem de violoncel.
El repertori q presentarem serà:

  1. Sabato ( folklore griego)
  2. Summertime, ( George Gershwin).
  3. Allez, allez. (Camille).
  4. Mar Triste. (Uál.la)
  5. Tarajal (tema propi)
  6. Zapata se queda (Lila Down)
  7. Persona rara ( Ual.la)
  8. Chichovite Konye (popular búlgara).

Enguany volem posar en valor la bona feina de l’ONG REUS REFUGI cap a les persones refugiades

1. Què és Reus Refugi?

Reus Refugi és una associació creada sobre la base de la plataforma ciutadana nascuda a la ciutat l’any 2016 per tal de realitzar accions i dur a terme iniciatives de sensibilització del problema de les persones refugiades, i denunciar la política progressiva per part de la Unió Europea de tancar les fronteres a persones que desitgen sol·licitar asil.

En aquest aspecte, la plataforma primer i ara l’associació han realitzat un seguit d’accions de solidaritat, denúncia i informació a la ciutadania.

Reus Refugi compta actualment amb una quarantena d’associats.

2. Objectius de Reus Refugi

Promoure la sensibilització ciutadana sobre els problemes generats pels desplaçaments forçosos causats arreu del món, i les consegüents necessitats d’acollida a altres països, especialment el nostre, en la condició de demandants d’asil o refugi, o qualsevol forma de protecció internacional.

Col·laborar activament amb altres institucions, organismes i administracions públiques per tal de facilitar l’acollida de persones sol·licitants de protecció internacional al nostre país.

Per assolir tals objectius, els nostres estatuts marquen com a accions de l’Associació:

  • Dissenyar i realitzar campanyes de sensibilització sobre l’acollida de refugiats.
  • Col·laborar amb les administracions competents en les tasques de voluntariat o altres en l’àmbit de l’acollida de refugiats en qualsevol manera que no impliqui treballs retribuïts.
  • Realitzar totes aquelles tasques de suport a persones concretes que tinguin reconeguda la condició de sol·licitant d’asil o refugiat, que puguin contribuir a la seva integració en el teixit social del nostre país.

Ens queda exclòs tot ànim de lucre. En aquesta línia, les recents assemblees celebrades per la nostra associació, han determinat mantenir les dues grans línies d’actuació, és a dir, la destinada a estendre la sensibilització i conscienciació ciutadana que afavoreixi l’acollida de persones refugiades, i la col·laboració amb altres institucions o la intervenció directa en favor de l’acollida concreta a persones refugiades, sol·licitants de protecció internacional o migrants sense recursos que resideixen a la nostra ciutat i zona d’influència.

3. Trajectòria

  •  Accions de sensibilització en el teixit social

Durant aquests anys, la nostra trajectòria en l’activitat de la ciutat es manifesta en multitud d’actes, taules i organització de jornades i sessions de debat per tal d’impulsar la solidaritat entre els pobles, com també l’ajuda humanitària en l’àmbit internacional, posant l’accent en la necessitat de comprendre les raons que provoquen el flux de refugiades més enllà de les nostres fronteres, singularment les desigualtats entre nord i sud,  i en general un enfocament en la necessitat d’abordar la situació en què queden les persones que entren per molt diverses vies al nostre país.

En aquesta línia, hem participat en nombroses activitats d’aquesta mena a què hem estat convidats per institucions públiques i privades, tant en convocatòries generals com particulars. En el curt termini hem establert contacte amb altres entitats que poden cooperar amb nosaltres en la realització d’aquestes accions, ja sigui perquè es dediquen a similars objectius, ja sigui perquè les seves activitats ens poden resultar complementàries.

En aquest sentit, hem començat ja els contactes assidus amb les entitats que estan incloses al Registre d’Entitats de la ciutat de Reus, per tal de potenciar la nostra comunicació i col·laboració i afavorir la integració social i cultural de les persones demandants d’asil. I fora del nostre àmbit geogràfic, hem mantingut i mantenim contactes i col·laboracions amb altres organitzacions i entitats, com, per citar-ne només algunes, la Coordinadora Obrim Fronteres, Proactiva Open Arms o Mare Nostrum.

Cal ressaltar també en aquest punt la impartició de nombroses xerrades, tallers i accions pedagògiques en centres d’ensenyament –instituts o, per destacar-ne algun, la presentació feta als estudiants de grau d’Educació Social de la Facultat de Ciències de l’Educació  de la URV, a la coordinadora d’agrupacions d’escoltes o similars, i altres entitats i col·lectius de la ciutat.

3.2. Atenció a persones refugiades i migrants sense recursos

Pel que fa al nostre segon gran àmbit d’actuació, el del suport directe a les persones hem anat abordant cada cop més l’emergència de les situacions que provoca l’arribada a la nostra ciutat de persones migrants, sol·licitants o no de protecció internacional. Si la presència a la nostra ciutat d’un centre d’acollida de refugiades gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat a partir de l’estiu de 2018 marcà una fita en aquest aspecte, iniciant una estreta col·laboració amb aquesta organització per tal de facilitar la coneixença i acollida al teixit social de les persones que en diverses tongades van anar cobrint les etapes del programa d’ajudes finançat per la Unió Europea, l’evolució d’aquest col·lectiu i de la pròpia organització gestora ens han conduït a centrar-nos en la cobertura de les situacions de mancança dels recursos bàsics d’aquests col·lectius quan –sigui per finalitzar el programa, sigui per veure denegada la seva sol·licitud d’asil- surten de l’àmbit de protecció, i d’altres que mai han arribat a gaudir d’aquesta protecció i que arriben a la nostra ciutat o al nostre entorn en situacions molt precàries, com també el joves extutelats per la Generalitat que acaben les seves vies d’inserció.

En aquest sentit, hem dotat de cobertura temporal d’habitatge i/o els serveis corresponents, i d’aliments, que en les situacions derivades de pandèmia han afectat a una part nombrosa de la nostra societat, i de manera especial el col·lectiu de migrants sense protecció o en situació administrativa irregular. També els subministrem roba i calçat, bolquers, joguines, material escolar, estris de cuina, petites peces de mobiliari i parament de la llar, etc.

També hem actuat i actuem en l’acompanyament per a tràmits legals, mèdics, assessorament de tràmits administratius com el de facilitar l’empadronament –tràmit bàsic per gaudir dels serveis de la nostra societat del benestar-, etc, a persones que no tenen encara plena autonomia en aquests aspectes. En algunes ocasions hem facilitat el contacte amb col·lectius migrants d’altres zones de l’Estat i facilitat el trasllat, subvencionant el cost de desplaçaments temporals o definitius per trobar feina.

Aquí us podeu descarregar la Memòria de les seves activitats del 2020

Sessió de Curtmetratges Solidaris

Aquest any hem introduït una novetat en el 3r Cicle de Cinema Solidari: els curtmetratges. Es filmen moltíssims curtmetratges en general i en especial dins de la temàtica solidària i de drets humans que normalment no tenen massa divulgació potser perquè no tenim espais on es projectin de manera habitual.

Hem volgut trencar aquesta dinàmica i hem inclòs 3 curtmetratges que hem trobat molt especials: ben filmats, ben plantejats i amb un atractiu específiccada un d’ells. Esperem que tinguin una bona rebuda que ens permeti incloure’n d’altres en properes edicions.

Us deixem el programa que hem preparat i els textos introductoris que serviran de presentació.

MARAS

 

Nominat al millor curtmetratge de ficció en els Goyas 2019, 4 nominacions als premis Fugas al 2020.

A l’actualitat està sumant més nominacions en diversos festivals.

Dirigida per Salvador Calvo, Escrita por Alejandro Hernàndez, Produïda per CEAR i GLOBOMEDIA.

Un curtmetratge basat en testimonis reals de sol·licitants d’asil a Espanya.

Dura 23 minuts suficientment impactants  com per posar una pedra roent a la nostra atenció I fer-nos sentir l’horror,  la por i la desesperació dels adults  davant  d’una incapacitat per protegir als seus.

La por, deia, a d’altres éssers humans. Cóm fugir? Cóm desaparèixer? Cóm amagar als nostres éssers estimats de la maldat d’altres que tenen una força demencial i brutal i que formen el crim organitzat que ens enfonsen en una vida desesperada i mísera. El tema que el crim organitzat  LAS MARAS no tingui el glamur cinematogràfic  de “la Cosa Nostra” o del “Narcotràfic”, no vol dir que, desgraciadament, no estigui a la mateixa alçada.

Un curt dirigit pel director espanyol Salvador Calvo que s’ha mostrat molt valent a l’hora de reflectir la inoperància i fredor del Govern Espanyol cosa que, per altra banda no deixar de ser una mostra fidel de la nostra pròpia societat- … és que hem d’experimentar en la nostra pròpia pell per reaccionar? Aquest és, en la meva opinió, el missatge del curt junt amb una constatació d’una guerrilla que entre Hondures, El Salvador i Guatemala es compten en més de 13.500 morts/any (més morts que en la guerra de Síria).

La importància d’aquest curt en particular, es posa de  manifest  en el fet que ha ajudat a què el Govern Espanyol, des de l’emissió del curtmetratge,  hagi apujat en un 13,50% la tassa de resolucions en les demandes  d’asil d’aquestes països…encara poquet per altre banda.

Jutgeu vosaltres mateixos!

PILAR PERIBÁÑEZ

EL MONSTRUO INVISIBLE

El curtmetratge El Monstruo  Invisible ha estat escrit i dirigit pels germans Fesser.

Javier Fesser de 57 anys és de Madrid on va estudiar Comunicació. Ha escrit i dirigit diverses pel.lícules entre d’altres:

  • El milagro de P. Pinto
  • La gran aventura de Mortadelo i Filemón
  • Camino
  • 17 años juntos
  • Campeones
  • Mortadelo i Filemón contra Jimmy el catxondo  (Animació)
  • Historias lamentables

També ha fet, pel·lícules d’animació , publicitat i curts, aquí destacarem  la triologia en col·laboració amb Acción contra el hambre dels curts

  • Binta y la gran idea del 2004  sobre els problemes dels nens de l’Àfrica subsahariana 
  • Bienvenidos, 2015, rodada al Perú parlant de l’arribada de internet a les escoles de les zones rurals.
  • El  monstruo invisible de 2020 que es la que veurem avui.

Ha estat premiat amb diversos premis Goya Gaudí etc , per Camino, Mortadelo, Animació i Campeones,  I els seus curts han obtingut una gran  quantitat de premis.

El seu germà Guillermo Fesser de 60 anys és periodista director de cinema i guionista. Ha treballat en ràdio  formant el grup Gomaespuma amb Juan Luis Cano i generant la fundació Gomaespuma.

Va presentar programes de televisió, actualment resideix als EEUU des d’on participa en el programa El Intermedio de la Sexta.

En cinema ha dirigit la pel.lícula Candida que ell havia publicat abans com a novel·la i ha participat en guions i direcció de les pel·lícules del seu germà Javier.

També ha escrit còmics i treballs periodístics.

El monstruo invisible

Es un migmetratge que varen rodar els dos germans  en col·laboració amb “Acción contra el hambre”, es tractava de explicar  com es viu  el problema de la fam crònica i la malnutrició en Les Filipines a l’illa de Mindanao. Aquesta fam els provoca  mal desenvolupament físic i dificultat d’aprenentatge.

Ho expliquen  a través del relat del nen Aminodin i els seus amics que viuen  en un poble on hi ha un gran abocador d’escombraries i d’on treuen per reciclar i vendre, i també menjar.

Parla, del treball infantil, de la manca d’educació, de la discriminació de les nenes i les dones en general.

També de les guerres i els seus resultats. De la crisis climàtica que els produeix sequeres i tifons.

Dels rics que s’aprofiten del treball dels pobres.

Que si les coses empitjoren, tenen menys residus per re buscar.

Tot això es barreja amb el caràcter d’aquestes  persones, que encara que veuen que existeix un mon millor, s’adapten intentant no perdre el somriure i tenint il·lusió uns i somnis trencats els altres.

El rodatge es va fer  al 2019  en una zona militaritzada on varen disposar només de tres setmanes. 

Allí van conèixer els protagonistes que son persones reals i van construir un guió amb petites parts de ficció per fer un relat que fos més que un documental ja que la idea era de fer-la arribar a les escoles de tot el mon, perquè des de petits  els nens i nenes es conscienciïn de  el problema de la fam es varen necessitar traductors per parlar amb ells, però la comprensió va resultar més fàcil del que es pensaven.

Tant en aquesta pel·lícula com en les altres dues de la trilogia, el procediment de ser relatat per nens, el fan més proper i en tots es mostra la importància de l’educació tant els que en tenen com la dels que no tenen res, i que s’ha de buscar el benestar de tothom, tan físic sobretot quan hi ha fam o malaltia, però també d’ànim.

MONTSE VALLÈS

LO EFÍMERO

Entrevista amb Jorge Muriel, director del curtmetratge LO EFIMERO

Definició de Efímer: Permet anomenar allò passatger o de breu durada. Una cosa efímera té poca vida i desapareix en poc temps.

EL CURT

Quart curtmetratge, LO EFÍMERO (2020) també és nominat als Premis Goya 2021 com a millor curtmetratge de ficció. I ha guanyat entre d’altres el premi al millor curtmetratge al Festival d’Alacant, el Festival de cinema Espanyol de Nantes i Premi dels programadors al Festival Internacional de Cleveland.

El curt de Jorge Muriel llisca a través de petits instants en les vides dels seus dos protagonistes.

El curtmetratge LO EFÍMERO es va rodar íntegrament a Madrid a la tardor de 2019 amb suport de la Comunitat de Madrid. Es va estrenar a l’abril de 2020 dins de la Setmana de Curtmetratges de la Comunitat de Madrid.

L’AUTOR

Nascut a Madrid, Jorge Muriel, és a més de director, actor, traductor i generador de projectes. Guanyador de la Beca Fulbright per a les arts entre 1999-2001. S’ha format en les més prestigioses escoles d’Espanya i Amèrica del Nord. Resideix dos anys a Nova York on cursa estudis de cinema a la New York Film Academy, al HB Studio i en el Susan Batson Studio. A Madrid, estudiarà en Bululú 2120, l’estudi Juan Carlos Corazza a l’Escola TAI on realitza un màster en direcció i guió.

Des de sempre ha volgut ser actor, li ve de la seva mare i l’apassiona la pintura i les arts en general. Escriu i dirigeix ​​pel·lícules, creador d’històries com el curt “Suc de llimona”, inspirat en la seva família andalusa i la seva vida personal.

Les seves obres generalment es mouen al voltant de la família, el pas de el temps, la redempció i ens fa reflexionar sobre la nostra visió de món i sobre nosaltres mateixos. Sempre ens sorprèn amb nous reptes. La seva manera de moure’s amb la càmera i com tracta les escenes. També ha treballat a Austràlia durant un temps, on contacta amb escriptors autòctons.

Actualment està escrivint una obra de teatre titulada Pater Noster que dirigirà el 2022, està adaptant i traduint dos textos teatrals americans i està escrivint una minisèrie titulada Elles, que serà un homenatge a les dones de la seva família. Ha rebut, entre altres premis i beques, a més dels ja esmentats, les Ajudes de Creació Escorxador, el 2009 i 2011, el Premi COGAM de la Cultura (2012), Premi Unió d’Actors millor Actor Secundari el 2015 i el Premi MAX a millor obra de l’any, el 2015, per la seva producció de Quan deixi de ploure, d’Andrew Bovell, al costat de al Teatro Español de Madrid.

JOSEP LLUIS MARTINEZ DAVIU

Comencem el 3r Cicle amb FOR SAMA

FOR SAMA

(2019)

Directors: Waad al-Kateab i Edward Watts
Fotografia: Waad al-Kateab
Música: Nainita Desai


13 de maig – 19 h, Cinema Rambla de l’Art

Ens acompanyarà Nour Salameh, professora de la UAB, investigadora i traductora membre de la plataforma TADAMON.CAT en solidaritat amb el poble sirià; membre de la Càtedra UNESCO del Diàleg Intercultural Mediterrani – Universitat Rovira I Virgili. La Nour ens ha redactat un resum molt entenedor del què ha estat la guerra a Síria aquests darrers 10 anys, La Caja de Pandora de Síria. El podeu llegir al programa i també al final del post.

SINOPSI:

En forma de carta d’amor d’una mare a la filla, la pel·lícula ens mostra la vida de Waad al-Kateab en els cinc anys que va durar la resistència a Alep: es casa, neix la filla, viu en un hospital subterrani, mentre a fora cauen les bombes. La camera capta històries increibles de pèrdues, alegries i supervivència i la directora viu en el dilema de fugir per protegir el futur de la filla i abandonar la lluita per la llibertat del país.

LA crítica diu:

Una pel·lícula que colpeix, sacseja les consciències i ens demostra com de miserables poden ser els éssers humans quan rebutgen l’alteritat. Davant les seves imatges l’únic que podem fer és qüestionar-nos el nostre món, la nostra hipocresia i la nostra mala consciència.»

Àngel Quintana, de REVISTA CAIMAN


«Cap documental, menys encara una ficció, ha aconseguit recollir de forma tan íntima i impactant un conflicte i la seva repercussió en la vida dels habitants que el pateixen.»

Janire Zurbano, de CINEMANIA


«Un estudi profundament commovedor sobre l’horror i l’esperança (…) Et trencarà el cor i et tocarà l’ànima.» Mike McCahill, de THE GUARDIAN

Et pots decarregar el programa aquí:


LA CAJA DE PANDORA DE SIRIA, PER NOUR SALAMEH

“Era curioso pensar que el cielo era el mismo para todo el mundo, lo mismo para
los habitantes de Eurasia y Asia Oriental, que era para los de Oceanía. Y en
realidad las gentes que vivían bajo ese mismo cielo eran muy parecidas en todas
partes, centenares o miles de millones de personas como aquella, personas que
ignoraban mutuamente sus existencias, separadas por muros de odio y mentiras, y
sin embargo casi exactamente iguales; gentes que nunca habían aprendido a
pensar, pero que almacenaban en sus corazones en sus vientres y en sus
músculos la energía que en el futuro habría de cambiar el mundo.” – Georges
Orwell, 1984 p. 196
Desde que los sirios encontraron este energía orwelliana en sus corazones y se
atrevieron a levantarse contra el régimen autoritario de Assad (padre e hijo) de 60
años, han soportado todo tipo de sufrimiento y dolor. Todo esto comenzó con un
levantamiento pacífico, que estalló en marzo de 2011, inspirado en las mareas de
la Primavera Árabe, y que pronto ha desembocado en un sangriento y brutal
conflicto armado sin un final a la vista.
Los inicios del levantamiento fueron meros actos pacíficos: unos cuantos niños y
adolescentes pintando grafitis en una pared de una escuela en Dara’a (sur de Siria)
leyendo “liberta”’ y “es tu turno, doctor” en referencia a Bashar Al Assad, dictador
de Siria que estudió medicina; decenas de ciudadanos organizan protestas muy
breves y gritan por la libertad y la dignidad; actos de protesta no violentos como
pintar el agua de algunas de las fuentes de la capital de color rojo, reuniones en
espacios privados donde los participantes sostenían carteles con mensajes en
contra de la dictadura y la violencia, registraban estas protestas virtuales y luego
las publicaban en las redes sociales entre muchos otros actos de expresión y
reivindicación pacificas… La respuesta del régimen fue la brutalidad: los niños de
Dara’a fueron capturados por las fuerzas de inteligencia, dos de ellos fueron
devueltos a sus familias, cadáveres mutilados y con signos de tortura; el ejército se
desplegó en las calles y contra toda señal de protesta una bala fue la respuesta y
la detención arbitraria se convirtió en la norma.
Como cada acción tuvo una reacción, las protestas de extendieron a los cuatro
rincones de Siria, pueblos y ciudades enteras se rebelaron y la acción
revolucionaria no violenta comenzó a tomar forma a través de comités de
coordinación y la participación de figuras de la oposición que presenciaron y
trataron de resistir la tiranía y el gobierno militar sobre las últimas seis décadas.
Fue entonces cuando las balas fueron sustituidas por tanques y bombas y se
sistematizó aún más la detención arbitraria y la desaparición forzada. También fue
entonces cuando reclutas y oficiales de la policía y el ejército comenzaron a
desertar de sus unidades y formar una resistencia armada.
A partir de ese momento, la caja de Pandora quedó abierta de par en par: las
bombas y las balas se transformaron en crímenes de lesa humanidad; barrios y
pueblos rebeldes sufrieron asediados y poblaciones enteras fueron desplazadas
por la fuerza; El régimen utilizó varias veces armas prohibidas internacionalmente.
Y también en ese momento, la importancia geoestratégica de Siria se convirtió en
una maldición para ella, ya que se convirtió en un semillero para que todos los
países que tienen interés en ella hagan lo que quieran. Hay quienes financiaron,
armaron y facilitaron la formación de grupos terroristas extremistas (los sirios
fueron y siguen siendo sus víctimas directas), hay quienes enviaron sus ejércitos y
expertos militares para apoyar a tal o cual parte del conflicto, y hay quienes
literalmente ocupan partes del país. El resultado es que Siria hoy es un país
dividido en el que los sirios ya no tienen voz. A pesar de la multiplicidad de
criminales hoy en Siria, el régimen sirio tiene la mayor participación en esto y es el
responsable de todo esto.
Hoy, se estima que 149.361 personas fueron arrestadas arbitrariamente, 100.000
sirios se cuentan como desaparecidos desde marzo de 2011, la gran mayoría por
el régimen sirio y más de 11.000 personas fueron asesinadas después de sufrir
tortura en las cárceles del régimen sirio. Casi 5 millones de sirios son refugiados,
7,6 millones de personas son desplazados internos y 16 millones necesitan
asistencia dentro y fuera de Siria. Más de 470.000 sirios murieron y más de la
mitad de la población de 21,4 millones de personas vive ahora en la pobreza. El
sistema de salud se ha visto devastado por la pérdida de 32 hospitales
gubernamentales y el 31% de las instalaciones de salud pública, a lo que se suma
al colapso de la industria farmacéutica nacional y las sanciones internacionales
que bloquean la importación de medicamentos que salvan vidas, equipos médicos
modernos especializados y repuestos.
Todo esto se escucha y se ve desde todo el mundo, pero este mundo le da la
espalda a esta tragedia que en marzo pasado completó su décimo año a la luz de
un flagrante fracaso diplomático. No parece haber interés en poner fin a este
conflicto.
Sin embargo, en medio de esta escena caótica y sombría, algunos sirios
permanecen fieles al sueño de establecer un país moderno, democrático y libre de
todo tipo de dictaduras, un país para todos sus miembros, étnicos y religiosos.
Para lograr este sueño, se han estado formando y desarrollando cientos de
entidades, organizaciones e iniciativas civiles y miles de sirios luchan contra la
impunidad del régimen sirio y de otras partes del conflicto.
——-
Sobre Nour Salameh
Doctora en Historia por la Universidad Rovira i Virgili y miembro del grupo de
investigación UNESCOMED (URV). Actualmente trabaja como investigadora post
doctoral en la Cátedra UNESCO de Diálogo Intercultural en el Mediterráneo (URV)
en el marco del proyecto europeo H2020 CONNEKT sobre radicalizaciones y
extremismos violentos. Durante los últimos años ha colaborado con diversas
instituciones, ONG y otras entidades en zonas de conflicto. Desde noviembre de
2017 y hasta el 12/2019 ha trabajado en el Instituto Europeo del Mediterráneo –
Programa de Género, proporcionando asistencia técnica a la Fundación de
Mujeres de l’Euro-Mediterránea y enseña en el Master de Estudios Árabes
Contemporáneos de la Universidad Autónoma de Barcelona . Antes de la
revolución siria, era redactora de noticias y traductora en la Estación de Radio de
Damasco y en la Agencia de Noticias Siria.

Ja tenim el programa del 3r. Cicle de Cinema Solidari de Cambrils!

Per tercer any consecutiu, l’associació de cinema ACTE i el BANC DEL TEMPS, junt amb la REGIDORIA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA de Cambrils, organitzem aquest cicle de cinema solidari, que es projectarà al Cinema Rambla de l’Art de Cambrils.
Totes les persones que en formem part creiem que el cinema ha de donar visibilitat a les violacions dels drets humans que es produeixin arreu del món. A més, intentem portar persones que ens presentin les pel·lícules i que ens ajudin a entendre aquestes problemàtiques i fer un debat que enriqueixi a tothom.
El nostre propòsit és el de crear una petita reflexió sobre les vulneracions dels drets humans, sigui en conflictes bèl·lics, migracions o crisis humanitàries.
Aquest any volem dedicar el nostre cicle a donar a conèixer Reus Refugi, l’associació de la nostra comarca que treballa en l’ajuda de les persones refugiades i migrants sense recursos.

Us deixem el programa del Cicle:

For Sama
Waad al-Kateab, Edward Watts (2019)
13 de maig – 19 h, Cinema Rambla de l’Art

Ens acompanyarà Nour Salameh, professora de la UAB, investigadora i traductora membre de la plataforma TADAMON.CAT en solidaritat amb el poble sirià; membre de la Càtedra UNESCO del Diàleg Intercultural Mediterrani – Universitat Rovira I Virgili.


Curts solidaris
20 de maig – 19 h, Cinema Rambla de l’Art


Maras
Salvador Calvo (2019)
Lo efímero
Jorge Muriel (2020)
El monstruo invisible
Javier Fesser i Guillermo Fesser (2020)

Després dels curtmetratges, actuació del grup a cappella LuLaLum


El retorn: la vida després de l’ISIS
Alba Sotorra (2021)
27 de maig – 19 h, Cinema Rambla de l’Art
ESTRENA amb la col·laboració del festival DOCS BARCELONA

Farà la presentació i assistirà al debat la directora Alba Sotorra

Podeu descarregar-vos el programa en format pdf:

Arriba el 3r Cicle de Cinema Solidari de Cambrils del 13 al 27 de maig

Per tercer any consecutiu, l’associació de cinema ACTE i el BANC DEL TEMPS, junt amb la REGIDORIA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA de Cambrils, organitzem aquest cicle de cinema solidari.Totes les persones que en formem part creiem que el cinema ha de donar visibilitat a les violacions dels drets humans que es produeixin arreu del món. A més, intentem portar persones que ens presentin les pel·lícules i que ens ajudin a entendre aquestesproblemàtiques i fer un debat que enriqueixi a tothom.El nostre propòsit és el de crear una petita reflexió sobre les vulneracions dels drets humans, sigui en conflictes bèl·lics, migracions o crisis humanitàries.Aquest any volem dedicar el nostre cicle a donar a conèixer Reus Refugi, l’associació de la nostra comarca que treballa en l’ajuda de les persones refugiades i migrants sense recursos.Les projeccions seran els dies 13, 20 i 27 de maig al Cinema Rambla de l’Art de Cambrils, de 19 a 22h.

Cuando naces, ya no puedes esconderte

Aquest mes d’abril, ACTE Cambrils recuperem un film del director italià Marco Tullio Giordana, Quando sei nato non puoi più nasconderti (2005).

El títol és la traducció d’una expressió en una llengua africana; vol dir que en néixer comença un camí a una vida difícil en la qual un no pot defugir de prendre decisions. És la història de Sandro, un noi de família burgesa, que és rescatat en alta mar per un vaixell ple d’immigrants, ell en correspondència vol ajudar a dos joves romanesos, Radu i Alina. La seva decisió l’ha de posar davant de problemes difícils de resoldre.

En aquesta ocasió comptarem amb la presència de diversos representants de l’ONG reusenca REUS REFUGI per tal de presentar la pel.lícula i dinamitzar el debat.

Reus Refugi és una associació creada sobre la base de la plataforma ciutadana nascuda a la ciutat l’any 2016 per tal de realitzar accions i dur a terme iniciatives de sensibilització del problema de les persones refugiades, i denunciar la política progressiva per part de la Unió Europea de tancar les fronteres a persones que desitgen sol·licitar asil. En aquest aspecte, la plataforma primer i ara l’associació han realitzat un seguit d’accions de solidaritat, denúncia i informació a la ciutadania.

Els objectius de l’associació són:

Promoure la sensibilització ciutadana sobre els problemes generats pels desplaçaments forçosos causats arreu del món, i les consegüents necessitats d’acollida a altres països, especialment el nostre, en la condició de demandants d’asil o refugi, o qualsevol forma de protecció internacional.

Col·laborar activament amb altres institucions, organismes i administracions públiques per tal de facilitar l’acollida de persones sol·licitants de protecció internacional al nostre país.

A més dels representants de l’ONG, comptarem amb la presència de 2 immigrants senegalesos sense papers, un d’ells, molt jove ve, que va arribar en pastera.

Si voleu més informació sobre la pel.lícula i el seu director poden consultar el programa que hem preparat clicant aquí: