Els curtmetratges acostumen a ser primeres obres dels directors novells que generen, però, per la seva síntesi i avantguardisme un impacte immediat. Són com a petits poemes de realitat. En l’edició d’aquest any presenten una mirada cinematogràfica sobre realitats diverses o com superar el racisme, la incomunicació, la violència i la monotonia quotidiana.
ACTE Cambrils 
Ahir, segona sessió del 5è Cicle de Cinema Solidari.
Tot un LUXE de sessió. 4 curs de directors novels, que ens vam impactar tant pels temes com la manera de presentar-los.
Alguna parlava ahir, a la sala, de poemes, de pinzellades…més aviat jo diria de contundents brotxades cinematogràfiques sobre la soletat, la violència, la incomunicació i el racisme.
LUISA NO ESTÁ EN CASA de Celia Rico (2012). Com trencar la soletat i la monotonia quotidiana.
WOMAN de Raul de la Fuente Calle (2020). La situació de la dona a Moçambic.
COCODRILO de Jorge Yúdice (2019) la incomunicació entre mare i fill.
STOP de Sergio Barrejon (2012). La solidaritat antiracista.
Curts, però contundents. L’emoció i l’empatia estan assegurades !
Per això, imprescindible també la invitació a participar en aquest cicle
Sentireu que val molt la pena !!
M'agradaLiked by 1 person
La fuerza de estos 4 documentales -juntos o por separado- de nuevo me anima a no perderme ni una sesión de los ciclos que organizan mis compañeros de ACTE.
Lo bueno, si breve, dos veces bueno…dice el refrán.
En pocos minutos y de manera amable y muy elegante estos cortos nos ponen delante de cuestiones desgarradoras muy graves y no resueltas de nuestra actual sociedad. Y siempre, siempre, alguien -en solitario o en grupo- dispuesto a rebelarse y cambiar las cosas. Documentales imprescindibles. Acusadores pero llenos de esperanza.
Un lujo en Cambrils.
M'agradaLiked by 1 person