Sessió de Curtmetratges Solidaris

Aquest any hem introduït una novetat en el 3r Cicle de Cinema Solidari: els curtmetratges. Es filmen moltíssims curtmetratges en general i en especial dins de la temàtica solidària i de drets humans que normalment no tenen massa divulgació potser perquè no tenim espais on es projectin de manera habitual.

Hem volgut trencar aquesta dinàmica i hem inclòs 3 curtmetratges que hem trobat molt especials: ben filmats, ben plantejats i amb un atractiu específiccada un d’ells. Esperem que tinguin una bona rebuda que ens permeti inclour’en d’altres en properes edicions.

Us deixem el programa que hem preparat i un text introductori que servirà de presentació.

MARAS

 

96 Normal 0 21 false false false ES-TRAD X-NONE X-NONE

Nominat al millor curtmetratge de ficció en els Goyas 2019, 4 nominacions als premis Fugas al 2020.

A l’actualitat està sumant més nominacions en diversos festivals.

Dirigida per Salvador Calvo, Escrita por Alejandro Hernàndez, Produïda per CEAR i GLOBOMEDIA.

Un curtmetratge basat en testimonis reals de sol·licitants d’asil a Espanya.

Dura 23 minuts suficientment impactants  com per posar una pedra roent a la nostra atenció I fer-nos sentir l’horror,  la por i la desesperació dels adults  davant  d’una incapacitat per protegir als seus.

La por, deia, a d’altres éssers humans. Cóm fugir? Cóm desaparèixer? Cóm amagar als nostres éssers estimats de la maldat d’altres que tenen una força demencial i brutal i que formen el crim organitzat que ens enfonsen en una vida desesperada i mísera. El tema que el crim organitzat  LAS MARAS no tingui el glamur cinematogràfic  de “la Cosa Nostra” o del “Narcotràfic”, no vol dir que, desgraciadament, no estigui a la mateixa alçada.

Un curt dirigit pel director espanyol Salvador Calvo que s’ha mostrat molt valent a l’hora de reflectir la inoperància i fredor del Govern Espanyol cosa que, per altra banda no deixar de ser una mostra fidel de la nostra pròpia societat- … és que hem d’experimentar en la nostra pròpia pell per reaccionar? Aquest és, en la meva opinió, el missatge del curt junt amb una constatació d’una guerrilla que entre Hondures, El Salvador i Guatemala es compten en més de 13.500 morts/any (més morts que en la guerra de Síria).

La importància d’aquest curt en particular, es posa de  manifest  en el fet que ha ajudat a què el Govern Espanyol, des de l’emissió del curtmetratge,  hagi apujat en un 13,50% la tassa de resolucions en les demandes  d’asil d’aquestes països…encara poquet per altre banda.

Jutgeu vosaltres mateixos!

PILAR PERIBÁÑEZ

EL MONSTRUO INVISIBLE

El curtmetratge El Monstruo  Invisible ha estat escrit i dirigit pels germans Fesser.

Javier Fesser de 57 anys és de Madrid on va estudiar Comunicació. Ha escrit i dirigit diverses pel.lícules entre d’altres:

  • El milagro de P. Pinto
  • La gran aventura de Mortadelo i Filemón
  • Camino
  • 17 años juntos
  • Campeones
  • Mortadelo i Filemón contra Jimmy el catxondo  (Animació)
  • Historias lamentables

També ha fet, pel·lícules d’animació , publicitat i curts, aquí destacarem  la triologia en col·laboració amb Acción contra el hambre dels curts

  • Binta y la gran idea del 2004  sobre els problemes dels nens de l’Àfrica subsahariana 
  • Bienvenidos, 2015, rodada al Perú parlant de l’arribada de internet a les escoles de les zones rurals.
  • El  monstruo invisible de 2020 que es la que veurem avui.

Ha estat premiat amb diversos premis Goya Gaudí etc , per Camino, Mortadelo, Animació i Campeones,  I els seus curts han obtingut una gran  quantitat de premis.

El seu germà Guillermo Fesser de 60 anys és periodista director de cinema i guionista. Ha treballat en ràdio  formant el grup Gomaespuma amb Juan Luis Cano i generant la fundació Gomaespuma.

Va presentar programes de televisió, actualment resideix als EEUU des d’on participa en el programa El Intermedio de la Sexta.

En cinema ha dirigit la pel.lícula Candida que ell havia publicat abans com a novel·la i ha participat en guions i direcció de les pel·lícules del seu germà Javier.

També ha escrit còmics i treballs periodístics.

El monstruo invisible

Es un migmetratge que varen rodar els dos germans  en col·laboració amb “Acción contra el hambre”, es tractava de explicar  com es viu  el problema de la fam crònica i la malnutrició en Les Filipines a l’illa de Mindanao. Aquesta fam els provoca  mal desenvolupament físic i dificultat d’aprenentatge.

Ho expliquen  a través del relat del nen Aminodin i els seus amics que viuen  en un poble on hi ha un gran abocador d’escombraries i d’on treuen per reciclar i vendre, i també menjar.

Parla, del treball infantil, de la manca d’educació, de la discriminació de les nenes i les dones en general.

També de les guerres i els seus resultats. De la crisis climàtica que els produeix sequeres i tifons.

Dels rics que s’aprofiten del treball dels pobres.

Que si les coses empitjoren, tenen menys residus per re buscar.

Tot això es barreja amb el caràcter d’aquestes  persones, que encara que veuen que existeix un mon millor, s’adapten intentant no perdre el somriure i tenint il·lusió uns i somnis trencats els altres.

El rodatge es va fer  al 2019  en una zona militaritzada on varen disposar només de tres setmanes. 

Allí van conèixer els protagonistes que son persones reals i van construir un guió amb petites parts de ficció per fer un relat que fos més que un documental ja que la idea era de fer-la arribar a les escoles de tot el mon, perquè des de petits  els nens i nenes es conscienciïn de  el problema de la fam es varen necessitar traductors per parlar amb ells, però la comprensió va resultar més fàcil del que es pensaven.

Tant en aquesta pel·lícula com en les altres dues de la trilogia, el procediment de ser relatat per nens, el fan més proper i en tots es mostra la importància de l’educació tant els que en tenen com la dels que no tenen res, i que s’ha de buscar el benestar de tothom, tan físic sobretot quan hi ha fam o malaltia, però també d’ànim.

MONTSE VALLÈS

LO EFÍMERO

Entrevista amb Jorge uiriel, director del curtmetratge LO EFIMERO

Definició de Efímer: Permet anomenar allò passatger o de breu durada. Una cosa efímera té poca vida i desapareix en poc temps.

EL CURT

Quart curtmetratge, LO EFÍMERO (2020) també és nominat als Premis Goya 2021 com a millor curtmetratge de ficció. I ha guanyat entre d’altres el premi al millor curtmetratge al Festival d’Alacant, el Festival de cinema Espanyol de Nantes i Premi dels programadors al Festival Internacional de Cleveland.

El curt de Jorge Muriel llisca a través de petits instants en les vides dels seus dos protagonistes.

El curtmetratge LO EFÍMERO es va rodar íntegrament a Madrid a la tardor de 2019 amb suport de la Comunitat de Madrid. Es va estrenar a l’abril de 2020 dins de la Setmana de Curtmetratges de la Comunitat de Madrid.

L’AUTOR

Nascut a Madrid, Jorge Muriel, és a més de director, actor, traductor i generador de projectes. Guanyador de la Beca Fulbright per a les arts entre 1999-2001. S’ha format en les més prestigioses escoles d’Espanya i Amèrica del Nord. Resideix dos anys a Nova York on cursa estudis de cinema a la New York Film Academy, al HB Studio i en el Susan Batson Studio. A Madrid, estudiarà en Bululú 2120, l’estudi Juan Carlos Corazza a l’Escola TAI on realitza un màster en direcció i guió.

Des de sempre ha volgut ser actor, li ve de la seva mare i l’apassiona la pintura i les arts en general. Escriu i dirigeix ​​pel·lícules, creador d’històries com el curt “Suc de llimona”, inspirat en la seva família andalusa i la seva vida personal.

Les seves obres generalment es mouen al voltant de la família, el pas de el temps, la redempció i ens fa reflexionar sobre la nostra visió de món i sobre nosaltres mateixos. Sempre ens sorprèn amb nous reptes. La seva manera de moure’s amb la càmera i com tracta les escenes. També ha treballat a Austràlia durant un temps, on contacta amb escriptors autòctons.

Actualment està escrivint una obra de teatre titulada Pater Noster que dirigirà el 2022, està adaptant i traduint dos textos teatrals americans i està escrivint una minisèrie titulada Elles, que serà un homenatge a les dones de la seva família. Ha rebut, entre altres premis i beques, a més dels ja esmentats, les Ajudes de Creació Escorxador, el 2009 i 2011, el Premi COGAM de la Cultura (2012), Premi Unió d’Actors millor Actor Secundari el 2015 i el Premi MAX a millor obra de l’any, el 2015, per la seva producció de Quan deixi de ploure, d’Andrew Bovell, al costat de al Teatro Español de Madrid.

JOSEP LLUIS MARTINEZ DAVIU

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s