El dijous 27 de maig farem la cloenda del 3r Cicle de Cinema Solidari amb l’estrena del darrer documental de la directora Alba Sotorra, que serà present a la projecció i compartirà amb nosaltres el debat posterior. Un documental colpidor, compassiu i imprescindible sobre dones de tot al món que van anar a Síria atretes per una crida a ser útils i es van trobar amb situacions que mai haurien imaginat. Projectar aquest documental a Cambrils en rigorosa estrena ha estat possible gràcies a la col·laboració amb el Festival DOCS Barcelona, que té lloc a Barcelona en aquests mateixos dies.https://docsbarcelona.com/
Us deixem un resum de la Sessió de Cicles Solidaris que va resultar en un gran èxit de públic i de participació.
Gràcies a tothom i sobretot al públic assistent, als membres d’ACTE i el Banc del temps que van presentar els curtmetratges que van tenir una bona rebuda per les opinions rebudes; als representants de Reus refugi que ens van explicar les seves activitats i finalment a les membres de Lu La Lum, un grup musical de dones que va encisar als que èrem a la sala: moltes gràcies!!!
Moltíssimes gràcies a totes les persones que ahir varen omplir el Cinema Rambla de l’Art de Cambrils. Moltes gràcies també a la nostra invitada Nour Salameh por les seves completes i interessants explicacions!
Us deixem unes fotos del debat posterior a la projecció i un petit vídeo amb la intervenció de la Nour Salameh.
Una altra de les novetats del 2021 és que tindrem un concert amb un grup cambrilenc de música a cappella LULALUM. Serà després de la projecció dels Curtmetratges , el dia 20 de maig.
El Grup està format per:
Lucía Alquezar,
Laura Relea
Luisa Villarroya y
Mom Mariné.
El grup tal com avui es conforma existeix des d’octubre de 2020. Totes les persones vivim a Tarragona província, Alt Camp, Baix Camp i Conca de Barberà. Treballem un repertori molt variat, però bastant vinculat a les músiques folklòriques de tot món. Des de Grècia, Bulgària, Cuba, Mèxic, etc .. No per això deixem d’interpretar temes d’altres tendències. I també presentem algun tema propi. En el grup hi ha 2 guitarres, 1 charango, 1 flauta travessera i 1 violoncel, però les 4 persones utilitzem la veu, que en definitiva és el que més ens atrau. En aquest concert del dia 20 de maig hem optat per presentar-los a Cambrils cantant a capella. Només en 2 temes ens acompanyarem de violoncel. El repertori q presentarem serà:
Reus Refugi és una associació creada sobre la base de la plataforma ciutadana nascuda a la ciutat l’any 2016 per tal de realitzar accions i dur a terme iniciatives de sensibilització del problema de les persones refugiades, i denunciar la política progressiva per part de la Unió Europea de tancar les fronteres a persones que desitgen sol·licitar asil.
En aquest aspecte, la plataforma primer i ara l’associació han realitzat un seguit d’accions de solidaritat, denúncia i informació a la ciutadania.
Reus Refugi compta actualment amb una quarantena d’associats.
2. Objectius de Reus Refugi
Promoure la sensibilització ciutadana sobre els problemes generats pels desplaçaments forçosos causats arreu del món, i les consegüents necessitats d’acollida a altres països, especialment el nostre, en la condició de demandants d’asil o refugi, o qualsevol forma de protecció internacional.
Col·laborar activament amb altres institucions, organismes i administracions públiques per tal de facilitar l’acollida de persones sol·licitants de protecció internacional al nostre país.
Per assolir tals objectius, els nostres estatuts marquen com a accions de l’Associació:
Dissenyar i realitzar campanyes de sensibilització sobre l’acollida de refugiats.
Col·laborar amb les administracions competents en les tasques de voluntariat o altres en l’àmbit de l’acollida de refugiats en qualsevol manera que no impliqui treballs retribuïts.
Realitzar totes aquelles tasques de suport a persones concretes que tinguin reconeguda la condició de sol·licitant d’asil o refugiat, que puguin contribuir a la seva integració en el teixit social del nostre país.
Ens queda exclòs tot ànim de lucre. En aquesta línia, les recents assemblees celebrades per la nostra associació, han determinat mantenir les dues grans línies d’actuació, és a dir, la destinada a estendre la sensibilització i conscienciació ciutadana que afavoreixi l’acollida de persones refugiades, i la col·laboració amb altres institucions o la intervenció directa en favor de l’acollida concreta a persones refugiades, sol·licitants de protecció internacional o migrants sense recursos que resideixen a la nostra ciutat i zona d’influència.
3. Trajectòria
Accions de sensibilització en el teixit social
Durant aquests anys, la nostra trajectòria en l’activitat de la ciutat es manifesta en multitud d’actes, taules i organització de jornades i sessions de debat per tal d’impulsar la solidaritat entre els pobles, com també l’ajuda humanitària en l’àmbit internacional, posant l’accent en la necessitat de comprendre les raons que provoquen el flux de refugiades més enllà de les nostres fronteres, singularment les desigualtats entre nord i sud, i en general un enfocament en la necessitat d’abordar la situació en què queden les persones que entren per molt diverses vies al nostre país.
En aquesta línia, hem participat en nombroses activitats d’aquesta mena a què hem estat convidats per institucions públiques i privades, tant en convocatòries generals com particulars. En el curt termini hem establert contacte amb altres entitats que poden cooperar amb nosaltres en la realització d’aquestes accions, ja sigui perquè es dediquen a similars objectius, ja sigui perquè les seves activitats ens poden resultar complementàries.
En aquest sentit, hem començat ja els contactes assidus amb les entitats que estan incloses al Registre d’Entitats de la ciutat de Reus, per tal de potenciar la nostra comunicació i col·laboració i afavorir la integració social i cultural de les persones demandants d’asil. I fora del nostre àmbit geogràfic, hem mantingut i mantenim contactes i col·laboracions amb altres organitzacions i entitats, com, per citar-ne només algunes, la Coordinadora Obrim Fronteres, Proactiva Open Arms o Mare Nostrum.
Cal ressaltar també en aquest punt la impartició de nombroses xerrades, tallers i accions pedagògiques en centres d’ensenyament –instituts o, per destacar-ne algun, la presentació feta als estudiants de grau d’Educació Social de la Facultat de Ciències de l’Educació de la URV, a la coordinadora d’agrupacions d’escoltes o similars, i altres entitats i col·lectius de la ciutat.
3.2. Atenció a persones refugiades i migrants sense recursos
Pel que fa al nostre segon gran àmbit d’actuació, el del suport directe a les persones hem anat abordant cada cop més l’emergència de les situacions que provoca l’arribada a la nostra ciutat de persones migrants, sol·licitants o no de protecció internacional. Si la presència a la nostra ciutat d’un centre d’acollida de refugiades gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat a partir de l’estiu de 2018 marcà una fita en aquest aspecte, iniciant una estreta col·laboració amb aquesta organització per tal de facilitar la coneixença i acollida al teixit social de les persones que en diverses tongades van anar cobrint les etapes del programa d’ajudes finançat per la Unió Europea, l’evolució d’aquest col·lectiu i de la pròpia organització gestora ens han conduït a centrar-nos en la cobertura de les situacions de mancança dels recursos bàsics d’aquests col·lectius quan –sigui per finalitzar el programa, sigui per veure denegada la seva sol·licitud d’asil- surten de l’àmbit de protecció, i d’altres que mai han arribat a gaudir d’aquesta protecció i que arriben a la nostra ciutat o al nostre entorn en situacions molt precàries, com també el joves extutelats per la Generalitat que acaben les seves vies d’inserció.
En aquest sentit, hem dotat de cobertura temporal d’habitatge i/o els serveis corresponents, i d’aliments, que en les situacions derivades de pandèmia han afectat a una part nombrosa de la nostra societat, i de manera especial el col·lectiu de migrants sense protecció o en situació administrativa irregular. També els subministrem roba i calçat, bolquers, joguines, material escolar, estris de cuina, petites peces de mobiliari i parament de la llar, etc.
També hem actuat i actuem en l’acompanyament per a tràmits legals, mèdics, assessorament de tràmits administratius com el de facilitar l’empadronament –tràmit bàsic per gaudir dels serveis de la nostra societat del benestar-, etc, a persones que no tenen encara plena autonomia en aquests aspectes. En algunes ocasions hem facilitat el contacte amb col·lectius migrants d’altres zones de l’Estat i facilitat el trasllat, subvencionant el cost de desplaçaments temporals o definitius per trobar feina.
Aquí us podeu descarregar la Memòria de les seves activitats del 2020
Aquest any hem introduït una novetat en el 3r Cicle de Cinema Solidari: els curtmetratges. Es filmen moltíssims curtmetratges en general i en especial dins de la temàtica solidària i de drets humans que normalment no tenen massa divulgació potser perquè no tenim espais on es projectin de manera habitual.
Hem volgut trencar aquesta dinàmica i hem inclòs 3 curtmetratges que hem trobat molt especials: ben filmats, ben plantejats i amb un atractiu específiccada un d’ells. Esperem que tinguin una bona rebuda que ens permeti incloure’n d’altres en properes edicions.
Us deixem el programa que hem preparat i els textos introductoris que serviran de presentació.
Nominat al millor curtmetratge de ficció en els Goyas 2019, 4 nominacions als premis Fugas al 2020.
A l’actualitat està sumant més nominacions en diversos festivals.
Dirigida per Salvador Calvo, Escrita por Alejandro Hernàndez, Produïda per CEAR i GLOBOMEDIA.
Un curtmetratge basat en testimonis reals de sol·licitants d’asil a Espanya.
Dura 23 minuts suficientment impactants com per posar una pedra roent a la nostra atenció I fer-nos sentir l’horror, la por i la desesperació dels adults davant d’una incapacitat per protegir als seus.
La por, deia, a d’altres éssers humans. Cóm fugir? Cóm desaparèixer? Cóm amagar als nostres éssers estimats de la maldat d’altres que tenen una força demencial i brutal i que formen el crim organitzat que ens enfonsen en una vida desesperada i mísera. El tema que el crim organitzat LAS MARAS no tingui el glamur cinematogràfic de “la Cosa Nostra” o del “Narcotràfic”, no vol dir que, desgraciadament, no estigui a la mateixa alçada.
Un curt dirigit pel director espanyol Salvador Calvo que s’ha mostrat molt valent a l’hora de reflectir la inoperància i fredor del Govern Espanyol cosa que, per altra banda no deixar de ser una mostra fidel de la nostra pròpia societat- … és que hem d’experimentar en la nostra pròpia pell per reaccionar? Aquest és, en la meva opinió, el missatge del curt junt amb una constatació d’una guerrilla que entre Hondures, El Salvador i Guatemala es compten en més de 13.500 morts/any (més morts que en la guerra de Síria).
La importància d’aquest curt en particular, es posa de manifest en el fet que ha ajudat a què el Govern Espanyol, des de l’emissió del curtmetratge, hagi apujat en un 13,50% la tassa de resolucions en les demandes d’asil d’aquestes països…encara poquet per altre banda.
Jutgeu vosaltres mateixos!
PILAR PERIBÁÑEZ
EL MONSTRUO INVISIBLE
El curtmetratge El Monstruo Invisible ha estat escrit i dirigit pels germans Fesser.
Javier Fesser de 57 anys és de Madrid on va estudiar Comunicació. Ha escrit i dirigit diverses pel.lícules entre d’altres:
El milagro de P. Pinto
La gran aventura de Mortadelo i Filemón
Camino
17 años juntos
Campeones
Mortadelo i Filemón contra Jimmy el catxondo (Animació)
Historias lamentables
També ha fet, pel·lícules d’animació , publicitat i curts, aquí destacarem la triologia en col·laboració amb Acción contra el hambre dels curts
Binta y la gran idea del 2004 sobre els problemes dels nens de l’Àfrica subsahariana
Bienvenidos, 2015, rodada al Perú parlant de l’arribada de internet a les escoles de les zones rurals.
El monstruo invisible de 2020 que es la que veurem avui.
Ha estat premiat amb diversos premis Goya Gaudí etc , per Camino, Mortadelo, Animació i Campeones, I els seus curts han obtingut una gran quantitat de premis.
El seu germà Guillermo Fesser de 60 anys és periodista director de cinema i guionista. Ha treballat en ràdio formant el grup Gomaespuma amb Juan Luis Cano i generant la fundació Gomaespuma.
Va presentar programes de televisió, actualment resideix als EEUU des d’on participa en el programa El Intermedio de la Sexta.
En cinema ha dirigit la pel.lícula Candida que ell havia publicat abans com a novel·la i ha participat en guions i direcció de les pel·lícules del seu germà Javier.
També ha escrit còmics i treballs periodístics.
El monstruo invisible
Es un migmetratge que varen rodar els dos germans en col·laboració amb “Acción contra el hambre”, es tractava de explicar com es viu el problema de la fam crònica i la malnutrició en Les Filipines a l’illa de Mindanao. Aquesta fam els provoca mal desenvolupament físic i dificultat d’aprenentatge.
Ho expliquen a través del relat del nen Aminodin i els seus amics que viuen en un poble on hi ha un gran abocador d’escombraries i d’on treuen per reciclar i vendre, i també menjar.
Parla, del treball infantil, de la manca d’educació, de la discriminació de les nenes i les dones en general.
També de les guerres i els seus resultats. De la crisis climàtica que els produeix sequeres i tifons.
Dels rics que s’aprofiten del treball dels pobres.
Que si les coses empitjoren, tenen menys residus per re buscar.
Tot això es barreja amb el caràcter d’aquestes persones, que encara que veuen que existeix un mon millor, s’adapten intentant no perdre el somriure i tenint il·lusió uns i somnis trencats els altres.
El rodatge es va fer al 2019 en una zona militaritzada on varen disposar només de tres setmanes.
Allí van conèixer els protagonistes que son persones reals i van construir un guió amb petites parts de ficció per fer un relat que fos més que un documental ja que la idea era de fer-la arribar a les escoles de tot el mon, perquè des de petits els nens i nenes es conscienciïn de el problema de la fam es varen necessitar traductors per parlar amb ells, però la comprensió va resultar més fàcil del que es pensaven.
Tant en aquesta pel·lícula com en les altres dues de la trilogia, el procediment de ser relatat per nens, el fan més proper i en tots es mostra la importància de l’educació tant els que en tenen com la dels que no tenen res, i que s’ha de buscar el benestar de tothom, tan físic sobretot quan hi ha fam o malaltia, però també d’ànim.
MONTSE VALLÈS
LO EFÍMERO
Entrevista amb Jorge Muriel, director del curtmetratge LO EFIMERO
Definició de Efímer: Permet anomenar allò passatger o de breu durada. Una cosa efímera té poca vida i desapareix en poc temps.
EL CURT
Quart curtmetratge, LO EFÍMERO (2020) també és nominat als Premis Goya 2021 com a millor curtmetratge de ficció. I ha guanyat entre d’altres el premi al millor curtmetratge al Festival d’Alacant, el Festival de cinema Espanyol de Nantes i Premi dels programadors al Festival Internacional de Cleveland.
El curt de Jorge Muriel llisca a través de petits instants en les vides dels seus dos protagonistes.
El curtmetratge LO EFÍMERO es va rodar íntegrament a Madrid a la tardor de 2019 amb suport de la Comunitat de Madrid. Es va estrenar a l’abril de 2020 dins de la Setmana de Curtmetratges de la Comunitat de Madrid.
L’AUTOR
Nascut a Madrid, Jorge Muriel, és a més de director, actor, traductor i generador de projectes. Guanyador de la Beca Fulbright per a les arts entre 1999-2001. S’ha format en les més prestigioses escoles d’Espanya i Amèrica del Nord. Resideix dos anys a Nova York on cursa estudis de cinema a la New York Film Academy, al HB Studio i en el Susan Batson Studio. A Madrid, estudiarà en Bululú 2120, l’estudi Juan Carlos Corazza a l’Escola TAI on realitza un màster en direcció i guió.
Des de sempre ha volgut ser actor, li ve de la seva mare i l’apassiona la pintura i les arts en general. Escriu i dirigeix pel·lícules, creador d’històries com el curt “Suc de llimona”, inspirat en la seva família andalusa i la seva vida personal.
Les seves obres generalment es mouen al voltant de la família, el pas de el temps, la redempció i ens fa reflexionar sobre la nostra visió de món i sobre nosaltres mateixos. Sempre ens sorprèn amb nous reptes. La seva manera de moure’s amb la càmera i com tracta les escenes. També ha treballat a Austràlia durant un temps, on contacta amb escriptors autòctons.
Actualment està escrivint una obra de teatre titulada Pater Noster que dirigirà el 2022, està adaptant i traduint dos textos teatrals americans i està escrivint una minisèrie titulada Elles, que serà un homenatge a les dones de la seva família. Ha rebut, entre altres premis i beques, a més dels ja esmentats, les Ajudes de Creació Escorxador, el 2009 i 2011, el Premi COGAM de la Cultura (2012), Premi Unió d’Actors millor Actor Secundari el 2015 i el Premi MAX a millor obra de l’any, el 2015, per la seva producció de Quan deixi de ploure, d’Andrew Bovell, al costat de al Teatro Español de Madrid.
Directors: Waad al-Kateab i Edward Watts Fotografia: Waad al-Kateab Música: Nainita Desai
13 de maig – 19 h, Cinema Rambla de l’Art
Ens acompanyarà Nour Salameh, professora de la UAB, investigadora i traductora membre de la plataforma TADAMON.CAT en solidaritat amb el poble sirià; membre de la Càtedra UNESCO del Diàleg Intercultural Mediterrani – Universitat Rovira I Virgili. La Nour ens ha redactat un resum molt entenedor del què ha estat la guerra a Síria aquests darrers 10 anys, La Caja de Pandora de Síria. El podeu llegir al programa i també al final del post.
SINOPSI:
En forma de carta d’amor d’una mare a la filla, la pel·lícula ens mostra la vida de Waad al-Kateab en els cinc anys que va durar la resistència a Alep: es casa, neix la filla, viu en un hospital subterrani, mentre a fora cauen les bombes. La camera capta històries increibles de pèrdues, alegries i supervivència i la directora viu en el dilema de fugir per protegir el futur de la filla i abandonar la lluita per la llibertat del país.
LA crítica diu:
Una pel·lícula que colpeix, sacseja les consciències i ens demostra com de miserables poden ser els éssers humans quan rebutgen l’alteritat. Davant les seves imatges l’únic que podem fer és qüestionar-nos el nostre món, la nostra hipocresia i la nostra mala consciència.»
Àngel Quintana, de REVISTA CAIMAN
«Cap documental, menys encara una ficció, ha aconseguit recollir de forma tan íntima i impactant un conflicte i la seva repercussió en la vida dels habitants que el pateixen.»
Janire Zurbano, de CINEMANIA
«Un estudi profundament commovedor sobre l’horror i l’esperança (…) Et trencarà el cor i et tocarà l’ànima.» Mike McCahill, de THE GUARDIAN
“Era curioso pensar que el cielo era el mismo para todo el mundo, lo mismo para los habitantes de Eurasia y Asia Oriental, que era para los de Oceanía. Y en realidad las gentes que vivían bajo ese mismo cielo eran muy parecidas en todas partes, centenares o miles de millones de personas como aquella, personas que ignoraban mutuamente sus existencias, separadas por muros de odio y mentiras, y sin embargo casi exactamente iguales; gentes que nunca habían aprendido a pensar, pero que almacenaban en sus corazones en sus vientres y en sus músculos la energía que en el futuro habría de cambiar el mundo.” – Georges Orwell, 1984 p. 196 Desde que los sirios encontraron este energía orwelliana en sus corazones y se atrevieron a levantarse contra el régimen autoritario de Assad (padre e hijo) de 60 años, han soportado todo tipo de sufrimiento y dolor. Todo esto comenzó con un levantamiento pacífico, que estalló en marzo de 2011, inspirado en las mareas de la Primavera Árabe, y que pronto ha desembocado en un sangriento y brutal conflicto armado sin un final a la vista. Los inicios del levantamiento fueron meros actos pacíficos: unos cuantos niños y adolescentes pintando grafitis en una pared de una escuela en Dara’a (sur de Siria) leyendo “liberta”’ y “es tu turno, doctor” en referencia a Bashar Al Assad, dictador de Siria que estudió medicina; decenas de ciudadanos organizan protestas muy breves y gritan por la libertad y la dignidad; actos de protesta no violentos como pintar el agua de algunas de las fuentes de la capital de color rojo, reuniones en espacios privados donde los participantes sostenían carteles con mensajes en contra de la dictadura y la violencia, registraban estas protestas virtuales y luego las publicaban en las redes sociales entre muchos otros actos de expresión y reivindicación pacificas… La respuesta del régimen fue la brutalidad: los niños de Dara’a fueron capturados por las fuerzas de inteligencia, dos de ellos fueron devueltos a sus familias, cadáveres mutilados y con signos de tortura; el ejército se desplegó en las calles y contra toda señal de protesta una bala fue la respuesta y la detención arbitraria se convirtió en la norma. Como cada acción tuvo una reacción, las protestas de extendieron a los cuatro rincones de Siria, pueblos y ciudades enteras se rebelaron y la acción revolucionaria no violenta comenzó a tomar forma a través de comités de coordinación y la participación de figuras de la oposición que presenciaron y trataron de resistir la tiranía y el gobierno militar sobre las últimas seis décadas. Fue entonces cuando las balas fueron sustituidas por tanques y bombas y se sistematizó aún más la detención arbitraria y la desaparición forzada. También fue entonces cuando reclutas y oficiales de la policía y el ejército comenzaron a desertar de sus unidades y formar una resistencia armada. A partir de ese momento, la caja de Pandora quedó abierta de par en par: las bombas y las balas se transformaron en crímenes de lesa humanidad; barrios y pueblos rebeldes sufrieron asediados y poblaciones enteras fueron desplazadas por la fuerza; El régimen utilizó varias veces armas prohibidas internacionalmente. Y también en ese momento, la importancia geoestratégica de Siria se convirtió en una maldición para ella, ya que se convirtió en un semillero para que todos los países que tienen interés en ella hagan lo que quieran. Hay quienes financiaron, armaron y facilitaron la formación de grupos terroristas extremistas (los sirios fueron y siguen siendo sus víctimas directas), hay quienes enviaron sus ejércitos y expertos militares para apoyar a tal o cual parte del conflicto, y hay quienes literalmente ocupan partes del país. El resultado es que Siria hoy es un país dividido en el que los sirios ya no tienen voz. A pesar de la multiplicidad de criminales hoy en Siria, el régimen sirio tiene la mayor participación en esto y es el responsable de todo esto. Hoy, se estima que 149.361 personas fueron arrestadas arbitrariamente, 100.000 sirios se cuentan como desaparecidos desde marzo de 2011, la gran mayoría por el régimen sirio y más de 11.000 personas fueron asesinadas después de sufrir tortura en las cárceles del régimen sirio. Casi 5 millones de sirios son refugiados, 7,6 millones de personas son desplazados internos y 16 millones necesitan asistencia dentro y fuera de Siria. Más de 470.000 sirios murieron y más de la mitad de la población de 21,4 millones de personas vive ahora en la pobreza. El sistema de salud se ha visto devastado por la pérdida de 32 hospitales gubernamentales y el 31% de las instalaciones de salud pública, a lo que se suma al colapso de la industria farmacéutica nacional y las sanciones internacionales que bloquean la importación de medicamentos que salvan vidas, equipos médicos modernos especializados y repuestos. Todo esto se escucha y se ve desde todo el mundo, pero este mundo le da la espalda a esta tragedia que en marzo pasado completó su décimo año a la luz de un flagrante fracaso diplomático. No parece haber interés en poner fin a este conflicto. Sin embargo, en medio de esta escena caótica y sombría, algunos sirios permanecen fieles al sueño de establecer un país moderno, democrático y libre de todo tipo de dictaduras, un país para todos sus miembros, étnicos y religiosos. Para lograr este sueño, se han estado formando y desarrollando cientos de entidades, organizaciones e iniciativas civiles y miles de sirios luchan contra la impunidad del régimen sirio y de otras partes del conflicto. ——- Sobre Nour Salameh Doctora en Historia por la Universidad Rovira i Virgili y miembro del grupo de investigación UNESCOMED (URV). Actualmente trabaja como investigadora post doctoral en la Cátedra UNESCO de Diálogo Intercultural en el Mediterráneo (URV) en el marco del proyecto europeo H2020 CONNEKT sobre radicalizaciones y extremismos violentos. Durante los últimos años ha colaborado con diversas instituciones, ONG y otras entidades en zonas de conflicto. Desde noviembre de 2017 y hasta el 12/2019 ha trabajado en el Instituto Europeo del Mediterráneo – Programa de Género, proporcionando asistencia técnica a la Fundación de Mujeres de l’Euro-Mediterránea y enseña en el Master de Estudios Árabes Contemporáneos de la Universidad Autónoma de Barcelona . Antes de la revolución siria, era redactora de noticias y traductora en la Estación de Radio de Damasco y en la Agencia de Noticias Siria.
ACTE Cambrils 