El proper dijous ACTE Cambrils us vol oferir la projecció de MOUTHPIECE, un film canadenc de la directora Patricia Rozema que no us deixarà indiferents.Per fer la presentació del film i moderar el debat que farem després de la projecció comptarem amb una altra dona, la cambrilenca JORDINA ROS que de cinema i de teatre en sap molt, com podeu veure: Actriu, directora de teatre, de cinema, artista visual, performer, vídeo performancer i docent.De la seva faceta de directora de cinema, podem destacar la seva òpera prima, el curtmetratge Basuras (2019), on es fa una denúncia sobre la violència de gènere.Com a característica dels seus treballs polifacètics podem destacar el caire social i reivindicatiu, on l’estètica hi juga un paper molt rellevant.
Us deixem el detallat programa que hem preparat per tal que pogueu aprofundir en aquesta pel.lícula canadenca. Coneixerem la directora, quines altres pel.lícules ha fet; un comentari de la Isabel Salvat; qui són les creadores de l’obra de teatre homònima que va inspirar el film, tot i que amb importants variacions; i uns comentaris de la directora sobre el rodatge i de la muntadora; sobre la música a capella que ens acompanya al llargvde la projecció….
ACTE de Cambrils reprenem les activitats!!L’11 de març a les 19h al Cinema Rambla de l’Art de Cambrils.Estrena de “Mouthpiece”, una pel.lícula canadenca de Patrícia Rozema del 2018.Es tracta de l’adaptació de l’obra de teatre d’Amy Nostbakken i Norah Sadava sobre una aspirant a escriptora que intenta reconciliar el seu feminisme amb les decisions conformistes de la seva mare. I després de veure-la, farem tertúlia!
Us deixem també una entrevista amb la directora Patricia Rozema.
L’any 2018 un grup de persones de Cambrils i de la comarca entusiastes del cinema vam crear una associació d’espectadors per recolzar la tasca cultural del Cinema Rambla i per organitzar activitats relacionades amb el Setè Art.
L’Associació neixia, en uns moments de canvi, com a reivindicació del costum tradicional d’anar al cinema, de sortir de casa amb la família, els amics, i de recuperar una forma de relació social i de diàleg davant de les diferents maneres d’interpretar una pel·lícula. Estem convençuts que qualsevol forma de cinema no podrà mai substituir la màgia d’una sala quan s’apaguen les llums i comencen a prendre vida unes imatges, que ens emocionen, ens distreuen, o ens fan pensar.
En uns moments històrics on cal restringir les relacions socials i l’hàbit d’anar al cinema es substituït pel cinema a casa, nosaltres volem ser optimistes, i treballar perquè no s’aturi la cultura segura amb el mateixa il·lusió i entusiasme que ara fa tres anys.
Així comença la memòria que recull 4 anys d’activitat intensa per part dels membres d’ACTE.
Us invitem a fer-hi una ullada per recordar aquelles pel.lícules que hem pogut compartir entre totes
al llarg d’aquests anys.
I per agafar consciència de què, pas a pas, hem fet molta feina.
27th L’Alternativa Independent Film Festival -2020
Premi Don Quixot de la Federació Internacional de Cine-Clubs de Llargmetratge InternacionalDel 16 al 29 de novembre 2020- Barcelona
Des d’ACTE Cambrils volem agrair a la FEDERACIÓ CATALANA DE CINE-CLUBS la confiança dipositada en nosaltres en seleccionar-nos pel jurat d’aquest premi. MOLTES GRÀCIES!!
En aquest any de la pandèmia, les previsions inicials eren de fer un festival meitat presencial i meitat on-line però finalment es va anular la part presencial i només es van fer activitats on-line; fins i tot el lliurament dels premis es va fer on-line a youtube.
Només el documental de cloenda EPICENTRO del director austríac Hubert Sauper es va projectar als cinemes Maldà de Barcelona.
Podem valorar molt positivament els films seleccionats pel festival, d’una gran qualitat, amb una gran diversitat de temàtiques escollides, i de diverses zones del món. Temes de gran actualitat i moltes d’elles poc conegudes o directament desconegudes.
Acta de la deliberació del jurat:
El jurat del Premi Don Quixot de la 27a edició de l’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, format per Dakota Hone Gibbs, Salvador Matas Borrut i Santosh Pathare, reunit el 25 de novembre de 2020, ha acordat per unanimitat concedir el Premi Don Quixot de Llargmetratge Internacional a El año del descubrimiento, de Luis López Carrasco (Espanya, Suïssa).
Un film que explora el passat a través del present i viceversa, i que fa servir les paraules dels mateixos protagonistes per mirar d’entendre on i quan es va originar la precarietat amb què viuen bona part dels espanyols. Ens parla d’allò universal a partir de fets locals que de vegades ja hem oblidat.
El jurat també ha decidit concedir una menció especial a A Febre, de Maya Da-Rin (Brasil, França, Alemanya).
Evitant el paternalisme i els estereotips, aquesta pel·lícula ens apropa a les condicions actuals de vida de les poblacions indígenes de l’Amazonia, i ens mostra com afronten les contradiccions de la seva vida, el seu entorn familiar i la seva cultura.
Membres del jurat:
Shantosh Pathare. Assistent regional de la Federació de Societats Cinematogràfiques a l’Índia per a la Regió Occidental i secretari de Prabhat Chitra Mandal,( http://www.prabhatchitramandal.org) una important societat cinematogràfica índia. També és crític de cinema i editor de la revista Vaastaw Roopwani. Ha produït el film The Tale of Natives.
Dakota Hons Gibbs S. President de la Societat Cinematogràfica de Canterbury (Nova Zelanda) (Zelanda)
Membres del jurat Shantosh Pathare de l’îndia, Dakota Hons de Nova Zelanda i Salvador Matas de Cambrils; el coordinador de jurats Pere Sastre i les directores de l’Alternativa Independent Film Festival Cristina Riera i Tess RenaudoPoster de “El año del descubrimiento”
Des d’ACTE Cambrils volem agrair a la FEDERACIÓ CATALANA DE CINE-CLUBS la confiança dipositada en nosaltres en seleccionar-nos pel jurat d’aquest premi. MOLTES GRÀCIES!!!!
O Fim do Mundo del director Basil da Cunha guanya el gran premi del de Cinema Caminhos a Coimbra i el premi Don Quijote de la Federació Internacional de Cineclubs. O Fim do Mundo és una ficció sobre la vida dels joves d’un barri popular de Lisboa format per originaris de Cabo Verde. El protagonista, Spira, torna al barri després de passar vuit anys en un correccional, allí es troba amb els amics, Giovani i Chandi, que passen el temps entre festes i tripijocs. Els joves entren en conflicte amb el cap local de la droga. Mentrestant les excavadores comencen a derruir el barri que es objecte d’una restructuració urbanística. El jurat de la Federació Internacional de Cineclubs format per Julia Brow (Planet B Film Club, London) Vítor Ribeiro (Cineclube Joane, Portugal) i Víctor Feliu (Cineclub de Cambrils) ha destacat d’O Fim do Mundo la qualitat dels actors no professionals, el dinamisme de la càmera en mà que en segueix les evolucions, la expressivitat dels primers plans que transmeten molt més que paraules i la fotografia que crea una atmosfera nocturna claustrofòbica d’acord amb el desenllaç de la història.
Dos membres de l’ACTE Cambrils (Associació Cultural Cinematogràfica del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre) –com a representants de la Federació Catalana de Cineclubs– participaran, properament, com a membres del jurat de dos festivals internacionals. Per un costat, el president de l’entitat –Víctor Feliu– serà jurat en l’únic festival portugués de cinema “Caminhos do cinema” que tindrà lloc a Coimbra del 22 al 30 de novembre. Aquest premi és organitzat per la Federació Internacional de Cineclubs que facilita a les diferents federacions la possibilitat de que els cineclubs participin en aquests festivals com a jurat.
D’altra banda, el tresorer d’ACTE –Salvador Matas– formarà part del jurat del Festival de Cinema Independent de Barcelona, L’Alternativa que se celebrarà del 19 al 29 de novembre. La Federació catalana de cineclubs organitza, com cada any, el jurat de la International Federation of film societies que atorga el Premi Quijote del cineclubisme internacional. El jurat està compost sempre per un membre d’un cineclub federat, en aquest cas del Cineclub ACTE Cambrils i, dues persones de cineclubs internacionals.
Aquí podeu tenir més informació dels dos festivals:
Hem volgut començar el nostre nou curs cinematogràfic amb una d’aquestes pel·lícules que només podrem veure a Cambrils. Es tracta d’una obra de cinema urgent i heroic que ens ve de la mà de la productora Alba Sotorra. Una coproducció catalana i kurda que estrenem al cinema Rambla.
Per la llibertat explica el setge de cent dies que van patir els kurds a la ciutat de Diyarbakir el 2015 per part de l’exèrcit turc. Està basada en els diaris de les persones que van morir lluitant i en el testimoni dels supervivents, que actuen com a protagonistes.
La projecció i el posterior col·loqui tindrà lloc el 27 d’octubre a les 20 h al Cinema Rambla de Cambrils amb totes les mesures de seguretat normatives. L’aforament és limitat i la venda anticipada és a:
Per presentar la projecció tindrem entre nosaltres al director Ersin Çelik i els productors Diyar Hesso i Alba Sotorra. L’Alba és ben coneguda també com la realitzadora dels documentals: Game over i Comandant Arian (entre altres).
Us adjuntem el programa i un petit cartell informatius que t’estarem molt agraïts si els pots compartir amb els teus contactes.
La cultura no s’atura i el cinema tampoc. T’hi esperem.
Dins d’aquest cicles de projeccions aquesta setmana veurem LIMBO de John Sayles.
És un director nordamericà independent. Molt crític amb el sistema ianki, però a la vegada molt líric, sempre els seus protagonistes (ja madurs) troben “una segona oportunitat” per refer la vida. Les cançons sempre molt boniques.
El país dels Sami o Lapònia (o Sapmi) s’estén a la part nord d’Escandinàvia i la península Kola de Rússia. La població estimada és de 80.000 persones repartides entre Suècia, Noruega, Finlàndia i Rússia. Originàriament eren un poble caçador i recol·lector habituat a viure en condicions extremes. A partir del segle XVII es van especialitzar en la ramaderia dels rens. Aquests animals es mouen per grans extensions de territori i els Samis han viscut seguint els seus ramats. Tradicionalment els ramaders tenien un habitatge estable i en l’època de trasllat del bestiar vivien en tendes i cabanes. Avui dia la ramaderia s’ha convertit en una gran indústria d’aprofitament i els que s’hi dediquen utilitzen mitjans de transport actuals, motos de neu i helicòpters, per conduir els ramats. Per altra banda una llarga història de conflictes pels seus drets ancestrals de pastura i els interessos miners i forestals ha fet que en el segle XX els Samis diversifiquessin els seus mitjans de vida i es dediquessin també a la pesca, artesania i el turisme.
L’idioma dels Sami està dividit en tres variants: Est, Central i Sud. A causa de les recol·locacions estatals dels anys trenta, la variant del Nord és la més estesa, i la parlen 17.000 persones, de les quals 6.000 es troben dintre dels límits territorials de Suècia. El reconeixement de la llengua Sami és molt recent i varia segons els països, en l’actualitat té el reconeixement de minoritària que cal protegir en tots els països escandinaus, però no està garantida l’educació en aquesta llengua.
A finals del segle XX es van anar constituint parlaments lapons (“Samediggi”) oficialment reconeguts a Noruega, Suècia i Finlàndia. Els Samediggi tenen, però funcions exclusivament administratives
El Yoik
És un cant tradicionalment cantat “a cappella” que consisteix en improvisacions sil·làbiques on la veu surt lentament de la gola amb un aire aparent de dolor o ira. Es dediquen als animals de la natura o a les persones estimades en celebracions especials.
